TRANSPIRENAICA 2013: TERCERA ETAPA

TERCERA ETAPA (Vielha - Andorra)

La tercera etapa seria la més tranquila de tota la transpi, amb menys de 150 quilòmetres que recórrer. Així que ens vam permetre un petit luxe, i ens vam llevar sobre les 8 del matí. Un altre esmorzar tipus buffet, dutxa pertinent abans de sortir, i ens tirem a la carretera una altra vegada. Volíem arribar abans de menjar a Andorra, per poder aprofitar el dia mirant la infinitat de botigues moteres que es concentren en aquest petit país. 

Avancem direcció Arties. Fa un dia solejat, amb bona temperatura i amb el cel clar, res a veure amb ahir. Arribem a Baqueira, i per creuar fins Esterri d'Àneu hem de passar pel Port de la Bonaigua, de 2072 metres d'altitud. Ja amb els pneumàtics calents, emprenem l'ascens. Només començar, semàfor enmig de la carretera, i en roig. Sembla que part de la calçada s'ha esllavissat. Estan amb obres i han de donar pas alternatiu. No sabem el que tardarà en posar-se verd, així que parem motors i a disfrutar de les vistes.

VERD! Després de 10 minuts d'espera, reemprenem la pujada, ja amb ganes. I seguim amb la tradició forjada aquests dies, fot a cada port.

Seguim per la carretera C-13. Passem Escaló i Llavorsí, i arribem a Sort. Ens desviem a l'esquerra, per la N-260. És una travessia que comunica la C-13 amb la C-14, i que ens estalvia baixar fins a Balaguer, i una pila de quilòmetres. A part d'això, ens porta a un altre port, El Cantó, de 1720 metres.

Mentrestant ens tiràvem la foto de rigor, van passar un grup molt nombrós de motos, que no van parar a dalt i van tirar avall directament. Anaven en direcció contraria a la nostra, és a dir, ells anaven direcció Sort. Les 3 primeres motos del grup, que van una mica per davant, van passar que feia por de veure. Pots ser bon pilot, i saber negociar les corbes i frenades a alta velocitat, però per bo que siguis, no pots saber que hi haurà rera la corba hi haurà una vaca enmig de la calçada (que us asseguro que en vam veure moltes), o un vehicle lent, o que se jo... en fi, que aquí us penjo la foto. 

Enllacem amb la C-14, i ja sol ens queda uns 20 quilòmetres fins arribar a Andorra. Passem la Seu d'Urgell, i, a l'última rotonda abans de canviar de país, ens paren els Mossos d'Esquadra. Ja veiam com ens la clavaven pels intercomunicadors. Parem. Se m'apropa l'agent, i em pregunta si la GoPro del casc està apagada. No m'enrecordo, així que ho miro al retrovisor. Està encesa. Em demana que la pari. L'apago. Em pregunta si ja està apagada. Li responc que sí. Llavors em diu que està prohibit portar la càmera al casc. Però que collons? Doncs res, me la trec, illor no preguntar que ells tenen les de guanyar. Ens demanen la documentació, i passen olímpicament dels intercomunicadors, i això que al aixecar-nos el casc modular es veu tot el micròfon. Mentres estem parats, van passant nakeds i RRRRRRRR, ràpides, sense DB Killer i amb mitja moto il·legal, i nosaltres, que es veu clarament que estem de viatge, hem pringat. Quins collons...

Finalment ens deixen entrar sense cap recepta. Passem la frontera, l'aduana i ja estem en un altre país.

Tot el dia de compres, amunt i avall. Ens patejem el Principat sencer. Comprem oli de cadena, ja que amb les pluges i amb tants quilòmetres s'ha d'anar engrassant, i el que teníem se'ns ha acabat. I cau un altre premi: pantalons de moto, cosa que encara no tenia (i botes de moto en porto de miracle, les vaig comprar 3 dies abans d'oferta a Lleida mateix)

La marca no la coneixem, és MTECH, i són els més alts de gama segons ens explica el venedor. Ens ho pinta molt bé, així que caiem en la tentació. És un pantaló de tres capes, l'exterior, la capa impermeable desmuntable, i la capa més interior tèrmica, també desmuntable. A part d'això  se m'ajusta molt bé, i porta bastantes butxaques i ventilacions.

I poca cosa més que explicar. Sopem al McDonalds, una estoneta de tele i Whatsapp, i a dormir.

Demà més...

Pd. La setmana següent, preguntant, hem confirmat (ja ho sospitava), que portar la càmera al casc no està pas prohibit.