TRANSPIRENAICA 2013: SEGONA ETAPA

SEGONA ETAPA (Roncesvalles - Vielha)

Ens vam llevar aviat. L'etapa d'avui es preveia dura, seria la etapa reina de la nostra transpi, i amb un temps que no acompanyaria gaire: donaven núvols amb possibilitat de pluja. Dutxa, esmorzar (buffet lliure, a lo gran), equip de romà posat i arranquem!

Monestir de Roncesvalles al fons.

Va dormir al meu retrovisor

De moment no plovia. Però amenaçava... Vam començar per la N-135, que ens portaria a una carretera més secundaria. L'elegida va ser la NA-140.

Després de passar Abaurrea Alta, per arribar a Jaurrieta vam passar el primer port del dia. El port de Remendia, de 1040m d'altitud. Suficient per anar escalfant motors...

A dalt del port, no hi havia res de res, tret d'un home gran passejant i aquest dipòsit enorme. Foto de rigor amb la senyal que indica el més alt de la carretera, i seguim disfrutant de quilòmetres.

Seguim per la nombrada NA-140, passem Ezcároz i Ochogavía i arribem a Izalzu, on ens espera el segon port, una mica més alt que el primer: ens toca pujar (i baixar) el port Laza, de 1129 metres d'altitud.

.

Quasi sense descans, arribem a Isaba. Allà agafem la NA-130, direcció nord (direcció Arette), i ens topem amb el nostre tercer port, d'una altitud i magnitud superior als anteriors. Em refereixo al Col de la Pierre St. Martin, que fa de travessia entre la frontera, i que et porta fins a Arette. És un port molt bonic, amb les millors vistes que vam poder veure amb tot el dia. Paisatge muntanyenc, impresionant. Vam tenir boira durant bona part de la pujada, fins que la vam deixar per sota. Al cim hi feia sol, tot i que no feia pas calor (ni tampoc fred).

Després del port, la carretera es converteix en la D132. Nosaltres, just després d'agafar-la, decidim que no la seguirem perquè n'hi havia una de més secundaria, així que ens desviem a la dreta per agafar la D441. Foto del Google Maps, mireu quina meravella...

Aquesta carretereta ens porta fins Osse en Aspe. Des d'allà pujem per arribar a Escot. Allà tornem a decidir agafar una secundaria, la D294. Una altra meravella... mare meva. Si algun dia us trobeu allà, no oblideu agafar-la, de veritat.

Arribem a Bielle, disfrutant com enanos, enllaçant corba rere corba casi sense parar. Era molt tard, i encara no havíem dinat. Amb tanta corba no donava temps ni de pensar en això. De allí baixem a Laruns. I, tot i que no estava previst a la ruta ni al track, decidim desviar-nos uns 40 quilòmetres per fer el Portalet, tot i que ens tocaria tornar pel mateix lloc.

Al Portalet no trobem la senyal que marca el cim del port, així que ens quedem sense el record.

Seguim per la D918, passem Eaux Bonnes i Gourette, i arribem al següent candidat a ser coronat: l'Aubisque. Com en tots els ports que vam fer després, ens va acompanyar la boira tan pujant com baixant. A dalt hi havia un grup de cavalls, i particularment a un d'ells semblava que li interessava la meva moto. Primer va ser graciós, fins que va començar a mossegar el seient. Per sort, ho vam veure a temps i no va arribar a trencar la tela ni fer-li cap marca. Quin ensurt...

A dalt hi havia quatre nois amb Harleys, que també estaven de viatge pel Pirineu.

Aquí ja posava el morro prop del seient.

Casi enllaçat va venir el Col du Soulor, de 1474 metres. Al cim, ens vam trobar amb un grup molt nombrós de moteros catalans, amb el detall que, un 80% o més de les motos que portaven eren BMW, i d'aquest 80%, més del 50% eren GS1200 o GS1200Adventure.

Passem per Argelès Gazost, i sortim direcció al port rei de l'etapa, el Tourmalet. Arribem a Luz Saint Sauveur. Decidim comprar quelcom en un supermercat, que encara no havíem dinat. Ens trobem amb una altra parella de catalans, i ens diuen que el Tourmalet no obria fins les 18h. Pensem en apropar-nos a Gavarnie, per veure l'espectacle muntanyós, però es feia tard i havíem d'avançar per arribar a Vielha. Així que arriba el moment d'ascendir el Tourmalet. Al principi, estaven fent obres i hi havia molta cua, tot i que ens va anar be per avançar i evitar molt trànsit. Pujàvem darrera de tres cotxes clàssics esportius, a un ritme alegre i disfrutant. Fins que vam entrar a la boira, i era molt espessa, pràcticament no es veia res a 2 metres, així que vam pujar molt lentament fins dalt.

Seguim per la D918 que, sense descans, ens porta fins al Col d'Aspin (1490m). El temps semblava millorar, però sempre ens acompanyava una mica de boira.

Així anàvem enllaçant ports, disfrutant al màxim tot i el temps. El següent seria el Peyresourde. Aquest port ens porta fins a Bagnères de Luchon. Es feia tard, així que havíem d'anar ligerillos. Tot i que amb cura, perquè la carretera no estava seca.

A Bagnères de Luchon vam veure aparcades les dos motos dels companys catalans que ens vam trobar a Luz Saint Sauveur. Ens van dir que dormirien allà, ja que ells feien el trajecte amb sis dies enlloc de amb quatre.

Ja de nit, vam haver de negociar la pujada i baixada del Portilhon. Lo bo, és que dos anys enrere ja havíem fet aquell port, tot i que no motoritzats (sinó que en bicicleta). Amb cura i sense trànsit, i amb l'avantatge que veies si et sortiria algun cotxe al girar una corba, vam arribar a dalt.

Com a curiositat, deixo la mateixa foto feta 2 o 3 anys enrere, amb la bici.

A baix del Portilhon, ens esperava Bossòst. Allà vam parar per reservar l'allotjament a Vielha, tot i que faltaven menys de 20 quilòmetres per arribar, volíem assegurar, i, de passada, estalviar-nos quelcom contractant-ho per Internet.

Arribada a Vielha, aparquem, sopem d'entrepà al costat de l'hotel, i a dormir!

Demà més...