TRANSPIRENAICA 2013: PRIMERA ETAPA

Primera "gran ruta" pujada al blog. De fet, primera "gran ruta" realitzada i primera "gran ruta" completada. Així comença la Transpirenaica 2013.

Tot un estiu treballant. Caixes de fruita amunt, caixes de fruita avall, i la moto (nova, per cert) pràcticament parada al garatge. Alguna que altra sortideta, però res remarcable. Se'm va anar posant al cap d'estrenar la Versys com cal, fent quilòmetres. Vaig pensar que, si deixava de treballar la primera setmana de setembre, encara em quedaria una altra setmana abans de començar la universitat, que podria aprofitar-la per fer una "escapada".

Decidit això, calia pensar la ruta. Havia de ser de màxim 4 dies: del 12 al 15 de setembre, ambdos inclosos. L'11 volia estar aquí (diada de Catalunya). Pensant en els dies disponibles, i navegant per internet, vaig trobar la candidata: la Transpirenaica. Travessar els Pirineus de dreta a esquerra (o d'esquerra a dreta).

Obviament, no ho podia fer sol. El meu pare va oferir-se (fent com si fos un sacrifici per ell) per acompanyar-me. Una Versys, i una Vstrom.

Bé, faltava fer el traçat i decidir com fariam la ruta: allotjament, etapes... Començem.

Mapes, GPS, mapes, Google Maps... finalment acabem marcant la ruta que voldrem seguir. Hem pensat que creuarem tantes vegades com sigui possible la frontera, i farem el màxim de ports de muntanya. Quan ja la tenim feta, toca crear-la al GPS. Amb paciència, ho aconseguim. Ja sol falta planificar allotjaments i altres.

Decidim que la ruta es dividirà de la següent manera:

-Primera etapa: Lleida - Irún // Irún - Roncesvalles. Des d'Irún iniciarem la ruta. El mateix dia, anirem des d'Irún fins a Roncesvalles. Des de Lleida fins a Irún surten 354km evitant peatges, i des d'Irún fins a Roncesvalles 118km, tot per les carreteres més secundaries.

-Segona etapa: Roncesvalles - Vielha: Un total de 347km plens de curves.

-Tercera etapa: Vielha - Andorra: Etapa curta. 142km, amb possibilitat de fer-ho per camins. Ja es veurà. Volem arribar aviadet a Andorra, per aprofitar el dia allà amb la infinitat de botigues de coses relacionades amb les motos: accesoris, vestimenta...

-Quarta etapa: Andorra - Cap de creus // Cap de creus - Lleida: Última etapa. Molt llarga. Surten (sempre, segons el GPS) 303km d'Andorra fins al Cap de creus (punt on donarem per finalitzada la nostra Transpirenaica). Després, només restaran 284km d'autovía per arribar a casa. En tindrem ganes?

Després de valorar-ho, decidim solsament reservar hotel a Andorra (trobem una bona oferta a internet), i deixar la resta de les nits a l'aventura. Ja buscarem allotjament a mesura que arribem al destí. De totes maneres, no descartem agafar una tenda de campanya i esterilles, i dormir al nostre aire.

Arriba el dia, i així comença la nostra ruta:

La bèstia carregada fins dalt.

Sortim. Se'ns ha fet una mica tard, i ja son quasi les 10 del matí. Les dues motos cargades fins als topes: baúl, maletes laterals i fins i tot una bossa sobredipòsit. Repostem a 50 metres de casa. Primera parada i seguim. Carreteres catalanes ja conegudes, autovía...res interessant fins que no canviem de comunitat autònoma. Arribem al País Basc. Comença la verdor al paisatge, i ja ens apropem al començament de l'aventura.

Finalment arribem a Irún. Ens adonem (gran error) que aquesta ciutat no té platja. Després de pensar si seguir amb la tradició de tocar l'Atlàntic, o deixar-ho correr i començar a rodar, ens decantem per la primera opció. No ens vindrà d'uns quants quilòmetres. Ens desviem del track del GPS, travessem la frontera per primer cop, i anem fins a Hendaya. Allà busquem el mar (i, sense ser fàcil, l'acabem trobant), i ens fem la foto de rigor.

Decidim que la foto amb l'estelada, la farem a l'Atlàntic i al Mediterrani.

Ara sí que comença tot. Motors calents, pneumàtics calents... també comença la pluja, que fins llavors ens havia respectat tot i els núvols. Baixem cap a Behobia. Després, ens dirigim cap a Urrugne, per tornar a baixar una mica fins a Herboure. Seguim per carreteres secundaries direcció Ascain. Seguim per França cap a Saint-Pée-Sur-Nivelle, seguint la carretera 918. Passem un petit poblet, Etxetoa, i poc després ens desviem a la dreta direcció Ainhoa. No volem, ni ens cal, arribar a Espelette. Preferim anar per baix, que són carreteres més secundaries, amb més corbes i menys trànsit. Ja podem comprovar, per primera vegada, com de respectuosos són els francesos amb els motoristes: quan et veuen al darrera, arriben fins i tot a parar-se al voral per donar-te pas.

Poc després d'Ainhoa, i seguint avall, tornem a creuar la frontera i entrem a Espanya altre cop. Després de creuar la frontera, passem el primer port de la ruta. Més aviat coll. El coll d'Otxondo, de 602 metres. L'asfalt es bo, i tot i que no està sec, els pneumàtics s'agafen d'allò més bé.

Arribem a Ordoki. Allà podem seguir cap a baix direcció Pamplona, però nosaltres ens desviem a l'esquerra, direcció Erratzu, per tornar a creuar la frontera altre cop. Arriba el segon coll, el Col d'Ispéguy, de 690 metres. Una foto del Google Maps valdrà més que mil paraules:

Sobre el paper, té bona pinta...

Arribem a Saint Jean pied du port, on ens desviem a la dreta, i ja agafem direcció Roncesvalles, on passarem la nit.

Però no s'acaben aquí les corbes, ja que per acabar bé el dia ens toca defensar-nos davant de l'últim port, l'Ibañeta, de 1057m, que ja ens abocarà a la ciutat on molts peregrins comencen el Camino de Santiago.