Ens vam llevar a les 6:45h. Encara era de nit. Havíem d'esmorzar, vestir-nos amb l'equip i sortir. No calia ni planificar la ruta al GPS, perquè era secreta fins l'últim moment, i s'havia d'anar seguint el roadbook, una cosa que encara feia més divertida la sortida en qüestió. A les 7:30h s'havia d'estar a La Llotja, palau de congressos de Lleida. Així va començar el dia:
Baixant cap a la sortida no vam veure cap moto, però en arribar a La Llotja ja vam veure l'ambient que hi havia. Serien unes quaranta motos aparcades en línia al costat d'una carpa de l'Associació Mútua Motera. D'avant d'aquesta hi havien un parell de Triumph Tiger Explorer 1200cc, exactament iguals i amb propaganda de la Mútua.
Vam aparcar al final de la fila, devíem ser dels últims. Vam anar a la carpa i allà ens van donar la bossa amb algun que altre obsequi (entre ells una samarreta i un clauer del Valentino), i les dues primeres pàgines del llibre de ruta, que, seguint les seves indicacions, ens duia fins al lloc d'esmorzar (per cert, inclòs en el preu). Vam tornar a les motos, jo vaig posar els papers del roadbook a la bossa sobre-dipòsit, que compta amb un compartiment superior transparent per portar-hi els mapes, i el meu pare s'ho va enganxar amb cinta adhesiva al dipòsit, amb els fulls dins la mateixa funda de plàstic que ens havien donat.
 |
| Fixant el llibre de ruta en una KTM SPM |
Tot seguit, ens van cridar per explicar-nos una mica com aniria la ruta (un petit briffing). El Pere, l'organitzador, ens va explicar una mica l'organització del dia, ens va recomanar no fer massa parades per no arribar massa tard al final, i ens va dir que si anem bé de temps, el dinar (que cadascú podia menjar on volgués) hauria de ser a Sort. Va passar el torn de paraula als dos companys de la Mútua (els pilots de les Trimph) que ens van explicar que hi havia trams perillosos amb grava a la calçada, però que estaven senyalitzats als papers. Ells ens farien d'escombra, i anirien al final de tot.
Seguidament, grups de 2 persones, i sortida escalonada. El mateix semàfor de la cruïlla feia de separador. Cada vegada que es posava verd, deixaven sortir una parella. Fins que ens va tocar a nosaltres, i endavant!
Tot just sortir, i després de rodar menys de 10 quilòmetres, va tocar la primera parada. L'apanyo que havíem fet amb cinta adhesiva per enganxar el llibre de ruta a la Vstrom, no era del tot segur i la funda de plàstic amb els papers a dins es movia massa. Passa un grup de quatre motos, que havien sortit al darrera nostre. Reforcem els punts enganxats, i seguim.
Per la C-13. Passem Alcoletge, Vilanova de la Barca i Térmens. Seguim cap a Vallfogona de Balaguer, i arribem a La Sentiu de Sió. Allà, seguim per la LV-3025, fins arribar a una cruïlla, que decidim parar pensant que anem en direcció equivocada, o que, si més no, anem bé de direcció però per una altra carretera. Ens agrupem un bon grup de motos, tots dubitatius. Ens ha semblat veure passar el Pere en la nostra direcció, i no creiem que s'hagi equivocat sent l'organitzador de la cursa... però el meu pare i jo decidim tirar enrere fins a La Sentiu. De camí, ens creuem amb els de la Mútua, així que ja anàvem be. Mitja volta, i seguim com abans. Més endavant, trobem el gir a l'esquerra que no trobàvem, i que ens fa agafar l'anomenat Camí de Cubells. És un camí asfaltat, amb molta corba però mal asfalt, així que tampoc es disfruta gaire.
Arribem a la C-26, i l'agafem momentàniament.
Arribem a la C-26, i l'agafem momentàniament.
Poc després ens desviem a l'esquerra per agafar un altre camí asfaltat molt corbat. Seguim amb el grup nombrós que ens havíem parat a la cruïlla, i arribem a Alòs de Balaguer, on parem a esmorzar.
Entrepà (en el meu cas de xistorra, tot i que podies triar altres coses). A les taules hi havia begudes amb gas, i plats amb olives, all, tomàquets, etc. Ben organitzat, i molt bo.
Ens estem una estona parlant amb els de la Mútua i la gent de la nostra taula: quins pneumàtics són millors o pitjors, si el ESA de la seva 1200RT és bo o dolent (arriben entre tots els propietaris que no els hi agrada aquesta tecnologia, per cert).
Abans de marxar, ens donen les següents cinc pàgines del llibre de ruta. Ens segellen el llibret conforme hem passat pel control. No ens encantem més i seguim en ruta.
Seguim per carretera secundaria, amb el mateix grup d'abans que han sortit al mateix temps que nosaltres. Arribem a un pont, i just després, aprofitant que nosaltres parem per connectar els intercomunicadors, mirem amb calma el roadbook. Els altres ens adelanten, i segueixen. Sorpresa, no és per aquí. Tornem a creuar el pont, i just després veiem el gir a la dreta que hem d'agafar. Concloem que l'altre grup també arribarà al mateix lloc que nosaltres uns punts més endavant del llibre de ruta, però ho farà per una carretera equivocada, menys secundaria i amb menys corbes. I ja que ho fem, volem fer-ho bé i seguir la ruta al peu de la lletra.
És una carretera que va entre roques enormes, plenes de vies d'escalada. Altre cop, amb un asfalt lamentable, però bé, és una via molt secundaria i és normal, i les vistes no ens deixen queixar-nos.
Arribem a Sant Martí de Barcedana. Seguim per la LV-9121. Petit error en una cruïlla, i entrem a Llimiana, però ràpid rectifiquem, i seguim per la carretera.
 |
| Un bon mar de boira. Anàvem directes cap allà... |
Passem Gavet de la Conca, i agafem direcció Isona. Arribem al primer control fotogràfic, situat al Mirador de Comiols. Hem de fer una foto, per a que al següent control amb personal puguin comprovar que hem passat per aquell punt. Ja veiem moltes motos fent-se fotos. Ens la fem nosaltres, i endavant. Anem bé de temps, i de moment no ens ha plogut.
Després d'un tram molt llarg amb moltes corbes ràpides, molt disfrutones, i en el qual passem prop de l'Ermita de Palau, l'Ermita de St. Josep, l'Ermita de St. Jaume, l'Ermita de St. Pere, l'Ermita de St. Marc i l'Ermita de St. Andreu del Castell, arribem a Oliana. Passem per l'Ermita de St. Jaume de Graell, i vorejant el pantà de Rialb, arribem a Basella. Allà ens desviem a l'esquerra, per la C-26. Passem una altra Ermita de St. Pere, corbes, Ermita de St. Serni de la Salsa, corbes, Ermita de Sta. Magdalena, corbes... i arribem a Solsona. Seguim passant més ermites que ja no mencionaré. Creuem el pantà de la Llosa de Cavall, i arribem a Sant Llorenç de Morunys. Allà omplim dipòsits (per indicació del llibre de ruta, tot i que ens queda aproximadament mig dipòsit). Bevem quelcom, i encarem el Port del Compte.
Al principi, disfrutem molt. Ja a la baixada, jo vaig davant d'un grup nombrós de motos, la carretera es comença a trencar, i cada vegada l'asfalt és més i més dolent. Arriba un punt, que fins i tot se'm fa pesat. Molt mal asfalt: grava, terra molt irregular... en fi, una merda fins que arribem a la Seu d'Urgell. Allà hi ha moltes motos parades, i parem una mica. Parlem sobre la mala baixada del port amb el grup de motos que portàvem al darrera.
Nosaltres dos decidim, al contrari de molta gent que para a dinar allà mateix, seguir i ja menjarem a Sort.
Per arribar fins a Sort, hem de passar pel port d'El Cantó. Feia un mes que hi havíem passat en la nostra aventura Transpirenaica així que ja el teníem ben conegut i recent. És un port de corbes molt ràpides, sobretot pujant per la vessant des de La Seu d'Urgell. la baixada cap a Sort ja no és tant ràpida, però també la disfrutem.
Quan arribem a Sort, parem a un bar just al acabar el port, a l'entrada del poble. Entrepà de truita, descans, aprofitem per carregar els intercomunicadors, i, després de uns tres quarts d'hora, seguim en ruta.
Agafem direcció Lleida, amb les piles carregades, i a pocs quilòmetres, arribem a Montardit de Baix. Allà hi ha situat el tercer control del dia, el segon amb personal. Ens segellen el llibret, i piquem alguna cosa, tot i que sense massa gana, ja que acabem de dinar. Amb el llibre segellat, mirem les moltes motos que hi han allà (casualitat que al restaurant del costat han parat a dinar un grup nombrós de motoristes estrangers), i seguim.
Des d'aquell punt, compartim ruta amb una noia d'Igualada, que havia vingut sola i que porta una Kawasaki ER6f, i un noi de home de Lleida, conegut del meu pare, que pilota una BMW R1200 GS Adventure. Primer tram per nacional, i després agafem una carretera molt secundaria però amb bon asfalt, durant uns 15 quilòmetres i que ens porta fins al llac de Moncortes, on hem de parar a pel quart control, i el segon fotogràfic. Hem de fer una panoràmica del llac, on sortim enfocats també nosaltres, i, si pot ser, les motos.
Seguim fins arribar a Tremp. Allà passem de llarg per la C-13, i falten 5 minuts per les 18:00h, moment en que, segons el llibre de ruta, ja no s'ha de pujar cap al mirador d'Àger, sinó seguir per la C-13 fins a Àger. Decidim tirar amunt, i seguir al peu de la lletra el roadbook.
La pujada fins al mirador és una carretereta estreta i, tot i que l'asfalt és acceptable (parlant de que no hi ha massa clots i irregularitats) hi ha molta gravilla per l'asfalt, així que s'ha d'anar poc a poc i vigilant. A aquest fet, hem d'afegir-hi que, durant pràcticament tota la pujada, el sol toca directament de cara i no es veu pràcticament res, obligant a (tot i portar ulleres solars interiors del casc) soltar una mà del manillar per fer-te de visera.
Durant el camí està ple de cotxes de boletaires que aprofiten el dia. Finalment, arribem a dalt. Sorpresa en veure que som relativament dels primers, o almenys que no som dels últims.
A dalt també s'ha de fer foto de control fotogràfic. Xarrem una mica amb els dos companys que anem (la noia i l'home), i ens tirem la foto. Mentrestant, van arribant motos que també paren a fotografiar-se, i, al fons, el cel tenyit de color pels parapents volant.
Comencem la baixada, ja pensant en que s'ha acabat la part més divertida de la ruta. Solament ens queda una part ràpida per la C-12, passar Les Avellanes, Fontdepou, Balaguer, i agafar la A-2 que ens portarà fins a Alcarràs, on donem per finalitzada la ruta.
Per arribar fins a Sort, hem de passar pel port d'El Cantó. Feia un mes que hi havíem passat en la nostra aventura Transpirenaica així que ja el teníem ben conegut i recent. És un port de corbes molt ràpides, sobretot pujant per la vessant des de La Seu d'Urgell. la baixada cap a Sort ja no és tant ràpida, però també la disfrutem.
Quan arribem a Sort, parem a un bar just al acabar el port, a l'entrada del poble. Entrepà de truita, descans, aprofitem per carregar els intercomunicadors, i, després de uns tres quarts d'hora, seguim en ruta.
Agafem direcció Lleida, amb les piles carregades, i a pocs quilòmetres, arribem a Montardit de Baix. Allà hi ha situat el tercer control del dia, el segon amb personal. Ens segellen el llibret, i piquem alguna cosa, tot i que sense massa gana, ja que acabem de dinar. Amb el llibre segellat, mirem les moltes motos que hi han allà (casualitat que al restaurant del costat han parat a dinar un grup nombrós de motoristes estrangers), i seguim.
Des d'aquell punt, compartim ruta amb una noia d'Igualada, que havia vingut sola i que porta una Kawasaki ER6f, i un noi de home de Lleida, conegut del meu pare, que pilota una BMW R1200 GS Adventure. Primer tram per nacional, i després agafem una carretera molt secundaria però amb bon asfalt, durant uns 15 quilòmetres i que ens porta fins al llac de Moncortes, on hem de parar a pel quart control, i el segon fotogràfic. Hem de fer una panoràmica del llac, on sortim enfocats també nosaltres, i, si pot ser, les motos.
Seguim fins arribar a Tremp. Allà passem de llarg per la C-13, i falten 5 minuts per les 18:00h, moment en que, segons el llibre de ruta, ja no s'ha de pujar cap al mirador d'Àger, sinó seguir per la C-13 fins a Àger. Decidim tirar amunt, i seguir al peu de la lletra el roadbook.
La pujada fins al mirador és una carretereta estreta i, tot i que l'asfalt és acceptable (parlant de que no hi ha massa clots i irregularitats) hi ha molta gravilla per l'asfalt, així que s'ha d'anar poc a poc i vigilant. A aquest fet, hem d'afegir-hi que, durant pràcticament tota la pujada, el sol toca directament de cara i no es veu pràcticament res, obligant a (tot i portar ulleres solars interiors del casc) soltar una mà del manillar per fer-te de visera.
Durant el camí està ple de cotxes de boletaires que aprofiten el dia. Finalment, arribem a dalt. Sorpresa en veure que som relativament dels primers, o almenys que no som dels últims.
A dalt també s'ha de fer foto de control fotogràfic. Xarrem una mica amb els dos companys que anem (la noia i l'home), i ens tirem la foto. Mentrestant, van arribant motos que també paren a fotografiar-se, i, al fons, el cel tenyit de color pels parapents volant.
 |
| M'encanta aquesta foto. |
PREU TOTAL SORTIDA: 35€ (restar-li el xec de benzina de 10€)
Aquests 35€ inclouen:
-Esmorzar
-Menjar per picar als controls
-Xec regal de benzina per valor de 10€.
-Bossa amb obsequis, inclosa una samarreta.
Referent a la meva moto en particular, us deixo els consums. És una Kawasaki Versys 650cc.
-Combustible: 34€ gastats (finalment van sortir 560 quilòmetres, des de la Llotja fins al circuit d'Alcarràs)
-Mitja: 4'2L/100km
Al següent enllaç, podeu trobar el track que el meu mòbil es va encarregar de gravar en tot moment. La velocitat mitjana, així com el temps total de durada de la ruta no en feu cas, ja que en cap moment es va parar el cronòmetre, i, per tant, també inclou el temps d'esmorzar, de dinar, etc.
LINK: http://ca.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=5453070
Al següent enllaç, podeu trobar el track que el meu mòbil es va encarregar de gravar en tot moment. La velocitat mitjana, així com el temps total de durada de la ruta no en feu cas, ja que en cap moment es va parar el cronòmetre, i, per tant, també inclou el temps d'esmorzar, de dinar, etc.
LINK: http://ca.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=5453070
0 comments:
Post a Comment