Descobrint Catalunya. (Ruta Motocassolada Juneda 2013)

Són les 9 del matí. No cal sortir excessivament aviat, ja que la ruta és coneguda i es fa en un matí.

La meva idea és intentar repetir la ruta que vam realitzar amb la gent de Mototurisme (per si no coneixeu el fòrum, AQUÍ teniu l'enllaç, molt bona gent!) el dia de la Motocassolada 2013 a Juneda. Una ruta increïble que ens va ensenyar en Jesús, en la qual la moto mai estava en posició vertical. Corbes, corbes, corbes, corbes...

Així m'espera la moto.

Bé, baixo a recollir a la novia, i li baixo jaqueta, botes i casc. Davant de casa seva s'equipa, i allà les onze sortim direcció Juneda.

Fins a Juneda no té misteri, N-240 tot recte. Rectes llarguíssimes, que, per més inri, estan controlades per un radar de 90km/h. Poc a poc arribem a Juneda, passem de llarg, i just abans d'entrar a les Borges Blanques, ens desviem a la dreta cap a Castelldans per la C-233.

En aquest tram una mica de cura. És zona de molta activitat agrària, i, per tant, podem trobar vehicles agrícoles lents parats a la carretera, o trobar l'asfalt brut. De totes maneres, res que no superi una Versys!

Arribem a Castelldans i seguim per la mateixa carretera cap a l'Albagés. En aquest tram hi ha diverses corbes ràpides i obertes, bones de fer. Des de l'Albagés fins al Soleràs és el mateix tipus de carretera, revirada però amb bona visibilitat, bon asfalt i corbes ràpides. Comencem a disfrutar de valent inclinant la moto, sense passar-me que vaig acompanyat...

Arribem al Soleràs. D'allà hem d'anar cap a la Granadella. És un tram de corbes lentes i carretera estreta, que passa per dins un petit bosc i la carretera està humida. En una corba tancada a esquerra, ens surt un Opel derrapant i envaint el nostre carril sencer, que de miracle no ens tira fora de la calçada. La Clara es pega un ensurt de por, i jo reacciono correctament. Continuo la marxa sense recriminar res, tot i que ni tan sols, el paio, es digna a disculpar-se amb un gest.

Montsant

Arribem a l'altura d'un parc eòlic, i decideixo pujar per una petita pista de grava que ens porta fins al peu dels molins. La veritat és que mai havia estat al peu d'un d'aquest gegants, i et sents un ésser minúscul i insignificant. A part, feia bastant vent i les aspes es movien amb rapidesa, deixant-nos sentir perfectament com tallaven l'aire. Per poder abraçar el peu del molí, necessitaríem un parell de Clares i un parell de Martins mínim.

Vistes de la Granadella des del parc eòlic

Panoràmica vertical del molí.

Continuem la marxa i arribem a la Granadella. El dia és fresc, tot i que fa sol. Decidim para a fer un cafè al bar del poble, per descansar una mica i escalfar-nos les mans. Que bé que entra un cafè amb llet ben calent...

Quan anem a pagar, un home ens explica que per allà hi passen moltes motos, i que la setmana passada un home amb una Maxiscooter es va matar poc més enllà. En fi, mala notícia... almenys en aquest cas va ser culpa seva d'anar massa ràpid, i no va haver-hi cotxes implicats.

Ja havent recuperat l'escalfor corporal -i després d'un petit descans en l'escriptura de la crònica embadalint-me amb vídeos d'un viatge a Nordkapp hivernal- tornem a pujar a la moto per continuar.

Agafem direcció Bovera. La carretera és baixada, relativament estreta però amb molt bon asfalt. Corbes de tot tipus, ràpides i lentes. Anem a bon ritme però relaxats, traçant a dreta i esquerra i disfrutant de la sensació de llibertat que això et proporciona.

Més endavant, deixem la C-233 per desviar-nos a la dreta per la T-703, cap a la Palma d'Ebre. Deixem Ribera d'Ebre i ens endinsem al Priorat. 

Parem a la Cova de Santa Llúcia, una entrada enorme dins el conglomerat situat a un quilòmetre de La Bisbal de Falset, dins de la qual hi neix una verda font d'aigua.

Coincideix que justament s'hi celebra, allà, una concentració de cotxes clàssics (amb alguna que altra Vespa clàssica infiltrada). Descansem una mica als bancs de la cova, i mirem els clàssics tot conversant amb els seus apassionats restauradors i conductors (la majoria d'avançada edat, per cert).

Es fa tard, i hem de dinar a casa. Així que ens tornem a posar en marxa, passem La Bisbal i enllacem amb la T-713, que, passant per Margalef, ens porta fins a la C-242. Allà tirem dreta i tot seguit agafem la L-701. No ens agraden les carreteres principals, com més secundaries millor.

Passem Juncosa, l'Albagés, Castelldans. Estem traçant la mateixa carretera d'anada però a la inversa, i no és pas avorrit. Diria que mai és avorrit anar sobre un parell de donuts...

Tornem ja a agafar una Nacional que ens porta de tornada a la civilització més absoluta. Finalment 175 quilòmetres que repetiria ja mateix.

A casa, com no pot ser d'altra manera, la Fletxa mai es cansa d'esperar-me remenant la cua sense parar, sense semblar importar-li quant temps sigui fora.

A ella també li molesta el sol als ulls