Pic de Comapedrosa

Pic de Comapedrosa (cim més alt d'Andorra).

Primer intent: febrer del 2014

Aprofitant el viatge a Andorra per fer unes compres d'aparells electrònics, decidim, jo i un company, que provarem de pujar al pic de Comapedrosa amb 2 dies: el primer dia fins al refugi de Comapedrosa, i el següent del refugi a cim i baixar.

Durant l'hivern, el refugi resta tancat, però compta amb una zona d'entrada lliure, amb lliteres, foc a terra i taula per menjar.

Un cop acabat el dia a la universitat, sortim cap al país veí. Trobem retencions per entrar, cap novetat tenint en compte que es divendres migdia en temporada d'esquí...

Un cop realitzades les compres, arribem a l'aparcament d'Arinsal sobre les 15h. Tard, però provarem d'arribar.

Tot just sortim de l'aparcament, ens creuem amb 2 nois que van amb raquetes, que ens alerten que hi ha diversos rastres d'allaus caiguts... s'haurà d'anar amb compte!

Ens anem despistant gravant amb les càmeres (una de les compres que hem realitzat, ha estat una GoPro pel company). Hem deixat la tenda al cotxe, confiem que hi haurà lloc al refugi (capacitat d'unes 6 persones + les que hi càpiguen al terra).

Hi ha massa neu per anar sense raquetes o esquís. Les botes amb els grampons se'ns enfonsen fins als genolls... difícilment podrem aconseguir-ho.

Finalment, abans d'arribar al refugi hem de donar mitja volta per no arriscar-nos a que se'ns faci completament de nit i haver de bivaquejar.

Un cop al cotxe, decidim buscar un lloc per plantar la tenda, i tornar l'endemà cap a Lleida.

I, per fer-ho més entretingut, us deixo amb un vídeo sobre la petita aventura.

Segon intent: abril del 2014

Amb un altre company, pugem a Andorra amb el mateix propòsit, mirar preus sobre un telèfon mòbil. Vull tornar a provar l'ascensió, i decidim que, després de comprar, dormirem al mateix aparcament d'Arinsal amb la tenda de campanya, i ben aviat començarem a pujar per fer-ho amb un dia.

L'endemà, a les 6 del matí ja estem caminant. Hi ha quantitat de neu, però menys que l'última vegada. Tenim la sort de trobar una traça vella de raquetes, on la neu està una mica més compactada. La part dolenta, ens ha tocat un dia molt dolent, el cel està molt tapat i no para de nevar.

Poc a poc anem avançant, i al cap d'unes 2 hores ja som al refugi. Allà ens hi trobem un grup de 4 persones, que ens comenten que han passat la nit al refugi, però que ells tiren avall pel temps.

Nosaltres parem al refugi a esmorzar, i pensem que fer. A favor, que anem molt be de temps. En contra, que la visibilitat és nul·la, ja no tenim traça i el temps no millora.

La muntanya no es mourà d'allà, i no tindria sentit arriscar-nos al que pugui passar.

Esmorzem amb calma, i tornem al món dels humans...

Us deixo unes fotos d'aquest dia.