Atrapant la neu (Lleida - serra del Montsec)

Aprofitant que avui teníem dia lliure a la universitat, vaig pensar en fer alguna ruta en solitari. Volia rodar uns 500 quilòmetres, i una condició ineludible era que hi hagués trams d'off road. Amb aquestes condicions, em vaig posar a remenar el Google Maps, per tal de confeccionar el camí a seguir, i posar-lo al meu mòbil que em faria de guia, a través de l'aplicació Sygic.
Després de triar i remenar, vaig acabar decidint que aniria  fins a Salardú, passant pel port de la Bonaigua, i allà agafaria una pista que em portaria fins a gairebé Bossòst.
La tornada la faria per la N-230, tot i que, depenent del temps que em quedés, agafaria la A-1605 per canviar a la N-123, i fer més corbes si cap.
Quan ja la tenia al GPS, i revisant-la, vaig veure que passaria prop d'Àger, i, per tant, prop del Montsec. Per tant, vaig modificar una mica aquell tram, per arribar fins a Àger i travessar la serra del Montsec buscant més trams no asfaltats. 
Finalment, la ruta que l'endemà seguiria queda de la següent manera:


Mostra un mapa més gran

Avui, el despertador ha sonat a les 8:30h del matí. Em poso quelcom d'abric, i surto a treure una estona a la Fletxa (que tots coneixeu). Per si no us recordeu d'ella, aquí us la torno a presentar:

Un cop ha fet les seves necessitats, hem jugat i s'ha cansat una estona, entrem tots dos a esmorzar. 
Tot seguit, em poso a preparar les coses: entrepà per dinar, botella d'aigua, galetes per picar, pantalons, jaqueta i guants de moto, i tota la roba tèrmica. Fa fred, i el cel està una mica tapat. Canvio els guants d'entretemps (els que uso a l'hivern per ciutat) pels guants d'hivern. 
Mentre em vesteixo, se m'acudeix mirar a Internet l'estat del port de la Bonaigua: desastre. Està tancat per risc d'allaus. Què faig? Bé, surto, i ja ho decidiré pel camí.

Finalment, a les 10h sóc a la gasolinera del costat de casa, posant 15€ de gasolina per anar amb el dipòsit ple, i a rodar!

Tram d'autovia, i la deixo direcció Balaguer, per agafar la C-13. 

Passo per Termens, Camarasa (on aguanto la tentació de parar a la famosa pastisseria i agenciar-me un bon croissant) i finalment arribo a l'inici del pantà de Camarasa. 

Allà, enlloc de seguir, em desvio a l'esquerra per la C-12 que porta fins a Àger. 

Un cop allà, em desvio a la dreta, per agafar la primera pista del dia. Per sorpresa meva, no està enfangada tot i les pluges dels últims dies, per tant, amb pneumàtics purament asfàltics (Pilot Road 3), es pot passar-hi perfectament. Sóc dels que penso que els tacs, on realment es noten, és en fang. Si el terreny és sec, la diferència no és abismal entre portar-ne o no. 

És un tram off no massa llarg, que ens torna a enllaçar amb la carretera asfaltada. Seguim per aquesta via un tram. S'ha de vigilar, que l'asfalt no és molt bo, i pot haver-hi grava.

A dalt al Montsec es veu molta boira. De fet, no es veu la part alta de la serra per aquest motiu. De moment, encara no hi he entrat, i encara tinc bona visibilitat.

Al punt F del mapa que us adjunto (el següent que trobareu, no el de la ruta inicial, no us confongueu), ens desviem a l'esquerra i tornem a agafar una altra pista, que ens portarà fins a enllaçar amb el punt G del mapa, que torna a ser la carretera asfaltada. En aquest tram de pista, ja hi veig alguna clapa de neu. Però res de fang ni de gel.

Un cop a la carretera, seguim pujant. Ara si que ja sóc enmig de la boira, i no veig més enllà de 3 metres al davant. En tota la pujada no m'he creuat amb ningú, ni per les pistes ni per l'asfalt. L'únic que trenca el silenci són els dos cilindres xocant contra les parets del motor, amb el tub d'escapament de megàfon. 

En el tram asfaltat crec que veig alguna petita placa de gel, però no n'estic segur. Prefereixo anar pels trams que veig secs. Ja quasi a dalt, el GPS m'indica que he de girar a l'esquerra. M'aturo, i m'ho miro. És una pista de no més de 10 metres, però amb molta pendent i molt pedregosa. Penso que no tinc la moto més adequada per pujar per allà, així que segueixo per l'asfalt. Aquest mini tram de pista, és el que marco amb vermell a la següent foto:

Finalment, arribo a dalt. Més val unes fotos que unes paraules.

Per comparar, deixo unes fotos de com estava el mateix lloc el dia 5 d'octubre, que també vaig ser allà.

Allà paro a menjar unes quantes galetes. Fa fred, però tampoc cosa exagerada. De fet, amb tot el trajecte, solament he tingut fred a les puntes dels dits de les mans (cosa, crec, inevitable). 
Aquesta és la ruta que m'ha quedat fins allà.

Mostra un mapa més gran

Decideixo, amb pena, que tiraré cap a casa, i que ja acabaré la ruta algun altre dia, perquè la cosa està fatal per allà als Pirineus. Neva i a cotes baixes. Però a la baixada, intentaré anar per alguna altra pista, a veure que trobem.

Començo a baixar, per on he vingut. Al punt B del mapa que adjuntaré al final, decideixo girar a la dreta i tirar per una pista que baixa. 

Finalment, la pista desemboca a un camp de cultiu, i allà se'n perd el rastre. (Ara, al Google Maps he vist que si travesses el camp pel mig, la pista sembla que continua). 

Torno a pujar fins a la carretera, i continuo baixant fins que arribo al final del tram de pista d'abans, que ara és el començament. Torno a posar-m'hi, i desfaig el camí fet anteriorment. Torno a sortir a l'asfalt, i baixo una mica fins al punt C, on em desvio a la dreta per una pista que baixa, consultant prèviament al GPS si la pista arriba a bon port. I així és, després d'un bon tram de baixada, deixo definitivament la terra per passar a l'asfalt, i no me'n tornaré a moure. 


Mostra un mapa més gran

Agafo la C-12, i sense anècdota, torno a la ciutat, que la Fletxa té pipi.

 Colors de tardor